dimarts, 4 de setembre del 2012

ARWEN, la meva nova mascota.

Hola a tots, estic fent aquesta entrada al meu blog perquè tinc una nova mascota. Es una gosseta de dos mesos, que es diu Arwen. El nom bè d'una princesa elfica celta i del personatge de la pel.lícula El Senyor dels Anells. La raça es  Braco de Weimar o bè Weimaraner. Es un gos que fa casi dos-cents anys que existeix i es de caça. Els ulls, quan son petits els tenen blaus, però a mesura que passa el temps se li posen de color ambar. La Arwen ve de Soria, pero la vem anar a buscar a Zaragossa.
Ja fa 10 dies que la tenim es porta super bé, però com que li estan creixent les dents li fan molt de mal i ens mossega una miqueta. 
El vam decidir tindre durant las vacances a Irlanda, per això es diu Arwen, una paraula d' origen celta.
Jo estic molt content de tindre un gos pero també reconec que  es molta feina. Ja us aniré explicant les nostres aventures plegats!





       











dilluns, 3 de setembre del 2012

STRATFORD UPON AVON_2012


Aquest any en comptes de anar de colònies amb els amics, he anat a Anglaterra tot sol.
Feia molt de temps que ho portava desitjant i al final me’n vaig anar tres setmanes a un poblet, Stratford Upon Avon. El nom ve de el riu Avon que travessa tota la ciutat. Només arribar a l’aeroport de Londres em vaig reunir amb més nens de la resta d’ Espanya (Burgos, Madrid,Sevilla...) tots ells tenien com a mínim un any més que jo. Més tard ens van venir a recollir a tots amb un autobús i ens van dur fins el nostre poblet a les afores de Londres. Un cop arribats a Stratford, l'autobús ens va deixar a la porta d’un col.legi, era el que nosaltres, al dia seguent, aniriam a fer classes. Al cap d’una estona ens van venir a buscar les nostres famílies angleses i ens van dur a casa seva. Ens vam instalar i vam passar la nit.
Al dia següent amb més calma, ens vem presentar i em van dir quin bus tenia que agafar cada dia per anar al col.legi. El ticket del bus no el pagava jo sino que ells cada setmana em donavan un "bus pass"que era un paperet plastificat i de color blau i tronja que feia la mateixa funció que la T10 d’ aqui.
Al arribar al col.legi, ens van presentar als professos i ens van fer  un examen per veure el nivell d'anglés de cadasqun i després ens van dividir per fer les classes. Nomes feiem classes pels  matins, a la tarda anavam a fer excursions pel poble, voltants, etc. Stratford Upon Avon es on va neixer William Shakespeare i una de las sortides era visitar la seva casa de petit i les cases de las seves families. També feiem algunes gincanes.
Cada dissabte feiam excursions a diferens llocs com: Oxford, Londres i el parc d’ atraccions, i els diumenges era  dia lliure, podies fer el que volguessis. 
Jo crec que aquest viatge a Anglaterra m'ha fet aprendre molt més anglés del que savia i perdre la por a parlar l' idioma. Espero poder repetir l'experiencia l'any vinent.





EL TERCER JINETE, LA FAM AL MÒN.

dilluns, 9 d’abril del 2012

BERLIN | ABRIL 2012

Aquest any per Semana Santa he anat a Berlin, un ciutat impresionant i carregada de història. He estat de Dimecres 4 a Dissabte 7 i la majoria de dies ens ha fet sol, però molt de fred.
Berlin es la capital de Alemània  i durant molt temps va estar gobernada per Adolf Hitler un dictador que va portar la Segona Guerra Mundial a aquest món. Hitler tenia unes terribles intencions: governar sobre tot el planeta, eliminar les races humanes que no fossin pures i crear una capital mundial anomenada Germania, cosa que no va poder fer perquè va perdre la guerra i es va suicidar en el seu bunker.
A Berlin no hi ha moltes construccions antigues perquè va quedar totalment destruida per la guerra però es conservan alguns edificis monumentals com: la Porta de Brandenburgo, la Catedral de Berlin, la Bibloteca Nacional, 
l' Universitat de Humbolt, el Museu de Pergamo...
I tambè han construit edificis molt moderns com: el Sony Center, els edificis del Govern des de on Angela Merkel dirigeix el país(Bundestag), el Reistag (el Parlament Alemany)…

Durant la Guerra Freda Alemania es va separa en dos païssos diferents: Republica Federal Alemana i República Democratica Alemana. Uns eren comunistas (RDA-controlada pels Alemans i els Russos) i els altres capitalistes (RFA-controlada pels Americans)
Els de la RDA no volian saber res dels altres i van construir un mur anomenat el Mur de Berlin. Aquest va mantenir la ciutat separada desde el 1961 al 1989, quan es va enderrocar i es van unificar les dues Alemanyes.

Aqui podeu veure unes fotografíes.

© FOTOS  DAVID RODRÍGUEZ PAHISSA

Porta deBranderburgo

Escultura abstracta al centre de Berlin

Mur de Berlin

Catedral de Berlin

Despatx de la Merkel

Sony Center



dimecres, 7 de setembre del 2011

TANZÀNIA 2011 (III): DR. LIVINGSTONE I PRESUME ?

 El doctor LIVINGSTONE va ser un explorador,comerciant i missioner escocès. Al 1844 es va casar amb Mary Moffat, qui durant alguns anys va estar amb el seu marit a l'Àfrica abans de tornar a Anglaterra amb els seus fills.
 LIVINGSTONE va decidir anar a l’Àfrica a explorar coses noves. Després de molts viatges pel cort del continent va desapareixer misteriosament. Quant ja feia dos anys que ningú en savia res d' ell, un periodista americà va reebre l ' encàrrec de trobarlo. 


El diari Nova York Herald va organitzar una expedició de socors que va ser confiada a Henry Stanley  , qui, en 1871, va aconseguir trobar David Livingstone a les costes del llac TANGANIKA, a l' aldea d' UJIJI i li va dir la famosa frase: "DR. LIVINGSTONE I PRESIUM ?" i aquesta frase va quedar marcada en el mòn del periodisme. Livingstone va continuar les seves exploracions fins que va morir l'1 de maig del 1873 a causa d'una malària i una hemorràgia  interna que va ser produïda per una obstrucció intestinal. El seu cadàver va ser traslladat a Anglaterra i enterrat a l'abadia de Westminster, però diu la llegenda que el seu cor va ser enterrat a l'Àfrica, abans de traslladar el cadàver. Quan va passar tot, el periodista Henry Stanley va escriure un llibre que explica la experiència que va viure durant el seu viatge de recerca. El llibre es titula EN BUSCA DEL DR. LIVINGSTONE . Vam arribar a Ujiji una tarda d' agost amb una llum preciosa i vam gaudir molt de la visita. Al museu que hi ha al lloc on els dos es vam trobar  es podem veure algunes fotos i un monument conmemoratiu del moment.  Ens va acompanyar un home d' allà  anomenat Kassim Govola de 54 anys , parlava d'una forma molt divertida i li posava accents a totes les sil.labes i feia molta gracia.  Nosaltres vam estar en el poble on es van trobar i també en el lloc exacte on es van dir la famosa frase , just sota un gran mango (plantat al 1920) que procedeix de l' original sota el cual es van trobar els dos aventurers en 1871.    









                                                    (c) David Rodríguez y Alfons Rodríguez, prohibido su uso.

dilluns, 5 de setembre del 2011

TANZÀNIA 2011 (II): ZANZÍBAR I ELS DOFINS DE L' ìNDIC.

Zanzíbar és un arxipièlag format per les illes de Unguja i Pemba, i diversos illots més petits. Es troba a l'Oceà Índic, a uns 25 quilómetres de la costa de Tanzánia, i 6º de lalitud sud de l'equador. L'illa de Zanzíbar ( coneguda localment com Unguja, però a nivell internacional com Zanzíbar) és de un 95 Km. de llarg i 34 Km. d'ample aproximadament. Té algunes de les millors platges de tot Àfrica, amb aigua cristal·lina i sorra blanca.
Per arribar vam tindre que agafar un avió des de KIGOMA fins a MWANZA. Un cop allà vam baixar de l’avió i vam anar visitar el Llac Victoria, un llac molt important del continent.  Despres vam continuar fins a DAR ES SALAM on vam agafar un ferri per arribar a Zanzíbar. 
 Vam passar allà els últims 4 dies del viatge. El que més em va agradar va estar que jo i els meus amics junt am el pare d’ ells ens vam llençar a nedar amb dofins salvatges a ple mar obert amb unes onades immenses, va ser una experiencia de les millors de la meva vida. A  Zanzíbar vam decidir entre tots que aniríem per lliure cada família, i jo i l' Oriol ens vam dedicar a caçar crancs de les roques i del mar .Un altre dia vam decidir anar a comprar polseres pels nostres amics i per nosaltres també, als masais que han emigrat a l’ illa per guanyarse la vida.
 El penúltim dia ens vam ajuntar tots per anar a donar la volta a l' illa amb cotxe parant en les millors platges que mai he vist.
També vam estar a la casa del DR. LIVINGSTONE a Stonetown que es la capital de Zanzíbar. Però d' això us parlaré en la propera entrada del blog. StoneTown es una ciutat plena de carrerons estrets i foscos que sembla de altre època, amb unes portas de fusta espectaculars. Es Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Aquesta ciutat es de cultura Swahili, que es  una barreja dels àrabs que van arribar i de las tribus negres que hi havia a la zona. Allà  es trovaba   l' antic mercat d’esclaus més important del continent, per sort tot això forma part del pasat. Abans la gent venia els esclaus en aquest mercat i els compraven altres per portar-los a Europa i America.  L’últim dia vam agafar un ferri per tornar a Dar es Dalam . Allà agafàvem un avió que feia : Dar es Salam – el Cairo  – Barcelona.  I per fi vam arribar a  casa.
 Jo crec que a estat un dels meus millors viatges... ha estat al·lucinat i m’ho he passat perfecte, m' he divertit moltíssim i he aprés tantes coses interessants!
Els propers dies faré  més entrades referents a aquest maravellós viatge. Fins aviat.














diumenge, 4 de setembre del 2011

TANZÀNIA 2011 (I): Safari i Llac Tanganika

Aquest any he anat a Tanzània a fer un safari per veure animals salvatges,  un lloc alucinant, Àfrica en estat pur. Tanzània esta situat a l’Àfrica negra, un continent de molta pobresa i a la vegada meravellós, les dues cares de la realitat. Jo mai havia estat en aquesta part del mòn abans. Ha estat tota una experiencia en molts sentits.

Tanzània és un país situat a l'Àfrica Oriental. Limita al nord amb Kenya i Uganda, a l'oest amb RuandaBurundi, la República Democràtica del Congo, al sud amb ZàmbiaMalawi i Moçambic i a l'est amb l'Oceà Índic. El país té una superfície de 945.087 km² i la població supera els 35 milions d'habitants. A Tanzània es troba el Kilimanjaro que, amb 5.895 metres és la muntanya més alta d'Àfrica.
Tanganyika (la part continental de l'actual Tanzània) fou una colònia alemanya des de la dècada de 1880 fins 1919, quan fou entregada alRegne Unit, com a conseqüència de derrota d'Alemanya a la Primera Guerra MundialZanzíbar, la part insular, era un soldanatindependent, que esdevingué un protectorat britànic per la mateixa època. Tanganyika aconseguí la independència el 13 de desembre de1962 i, el 26 d'abril de 1964, es va unir a Zanzíbar per crear la República Unida de Tanzània.
La capital oficial de Tanzània va ser traslladada des de Dar es Salaam a la costa de l'Índic fins Dodoma al centre del país el 1996, tanmateix molts negociats del govern romanen a Dar es Salam que és el principal pol econòmic.
Aquest viatge he fet moltes coses diferents i una d’elles, es que he anat amb uns amics del col•legi i  els seus pares. Érem 7 persones: el Robert, la Silvia, la Bet, l' Oriol, els meus pares: l’Alfons i la Yolanda i jo: en David. Anàvem amb un Land Rover una mica fet caldo per dins però funcionava bastant bé. Vam punxar dos cops i a més es va trencar el dipòsit de combustible... va ser un desastre.
A Tanzània vaig veure moltíssims animals salvatges: elefants, girafes, cocodrils, estruços, lleons, gossos salvatges, gats salvatges, hipopótams, àguiles pescadores, voltors, micos, cebres, chimpances, dofins, búfals, balenes, nyus i impales entre d’ altres...aquí un poso uns quants exemples.
Jo mai havia vist tants animals salvatges i ha estat esplendit contemplar-los en el seu hàbitat natural. Vam anar a molts parcs nacionals (5) i a una reserva i a cada indret trovabem alguna cosa nova. El primer va estar la reserva de SELOUS, on vam poder veure els primes elefants, les primeres girafes i els primes lleons. Els primes lleons van ser al•lucinants , hi havia la mare lleona amb dos fills petitons menjant-se una impala, que es com una cérvol però de l’Àfrica .El segon parc va ser MIKUMI, allà vam veure elefants, girafes i no gaire més . El següent parc va ser el parc de UDZUNGWA, aqui vam anar a fer un tréking per veure unes cascades super boniques amb l’aigua cristal•lina. En el parc següent anomenat RUAHA vam poder contemplar els estruços , una manada de lleons , cocodrils ,elefants gossos i gats salvatges ,búfals i nyus, vam veure de tot!!. En el mateix parc se’ns va encarar un búfal cap al nostre cotxe, però no ens va fer res per sort. Un altre dia vam anar a fer una caminada per veure el paisatge i els animals ,allà vam veure cocodrils de 3 metres i hipopòtams barallant-se. Anàvem acompanyats amb ràngers armats amb fusells que ens van ensenyar molt sobre emprentes i senyals d' animals. Va estar fantàstic. Les tres nits que vam estar a RUAHA, dormint amb cabanyes de fusta ens vam trobar elefants a la porta de la habitació i també girafes. Un altre parc va estar KATAVI on tan sols vam estar una nit dormint, però la nit que vam estar era especial per que a 50 metres d’ on dormíem teníem un riu amb 300 hipopòtams!!, amb lo perillossos que son aquestes bèsties!.
I per últim el Parc Nacional de les Muntanyes de MAHALE, que es tenia que accedir per  un llac anomenat TANGANIKA. De anada van ser 6 hores i de tornada 9 i el millor va ser que en teoria eren nomes tres hores. El temps africà es molt diferent al nostre, allà no hi han rellotges! Aquest parc era especial pels chimpances. Vam veure una pila d’ aquests primats molt a prop , passaven caminant pel teu costat sense tindre res de por. Va estar al•lucinant veure’ls de tan a prop, les seves costums i formes d’ actuar. Se semblan tant a nosaltres!!.
En els propers dies faré altres entrades per explicar més coses d' aquest fantàstic viatge, no us les perdeu!!
Fins aviat.



























(c) de les fotogràfies David Rodríguez i Alfons Rodríguez.